L´hort de l´escola

Cada curs l´AMPA deixa l´hort a punt per conrear-lo.

Cada classe té el seu planter.

Pel Març es deixa l´hort plantat i sembrat.

El manteniment ho fa cada curs: treure males herbes, papers....

Cicle Mitjà i Superior per torns setmanals s´encarreguen de regar-lo.

Així donçs:

Es temporitza l´experiència dins l´àrea de Naturals.

Es fan fotos, murals,...

Es va a l´hort a remoure la terra, a sembrar o a plantar, a regar, a netejar o a observar.

Finalment es recull el fruit i com a bons companys es reparteix a tots.

Poema,

Fragment,

La parra

La parra és una forma de cultivar la vinya. De la vinya surt el raïm, i amb aquest es fa el vi. Algunes de les varietats de vinificació, o cultivars, que determinen el nom i les característiques del raïm són:

• Callet
• Xarel·lo
• Macabeu
• Manto negre
• Parellada
• Garnatxa
• Ull de llebre
• Moscatell
• Picapoll
• Trebbiano
• Treixadura
• Vernaccia
• Bogdanusa

  Història

  La vinya té origen a una subespècie silvestre que va sobreviure l'Era glacial entre el Mar Càspia i el Golf Pèrsic, aquesta planta originària seria domesticada entre el 3500 i el 3000 AC i d'ella en sortirien tres subespècies, la Vitis vinifera pontica a la zona de Mesopotàmia, Armènia i Anatòlia que s'escamparia per Europa gràcies als fenicis i donaria origen a algunes de les varietats blanques actuals; la Vitis vinifera occidentalis a la zona del Nil que és l'origen de l'actual pinot noir; i la Vitis vinifera orientalis a la vall del riu Jordà que podria ser la precursora de l'actual chasselas.

  És una vinya plana com totes,

  ni tu l'esveres ni pensa en tu,

  dels ceps l'hi penjen les fràgils gotes

  tornasolades del ví madur.^[3]

  A banda de la seva importància pel vi, el raïm apareix a nombroses obres artístiques. És l'atribut del déu Bacus en l'antiga mitologia clàsica. Per als grecs i romans la vinya simbolitzava la bona vida i la fertilitat.
  A principis del s. XX, certs pagesos del País Valencià van tenir un gran excedent de fruits de raïm, i pensaren en prendre'l per cap d'any. La tradició s'estengué per tot Espanya, instituint el costum de prendre un gra de raïm per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per tal de desitjar sort cara l'any vinent..

 Dins de les activitats cabdals de començament de la tardor, la verema és la més representativa. El conreu de la vinya, que ha estat des de temps immemorials un dels pilars de la cultura mediterrània, constitueix un dels principals mitjans de vida d´algunes de les nostres comarques.

      La collita del raïm que s´ha de realitzar en un període curt de temps per aprofitar el moment òptim de maduració dels gotims, comporta un gran trasbals. A la feina pèvia de neteja i preparació dels diferents estris i arreus, succeeix la vinguda massiva de colles de veremadors que viuran plegats mentre duri aquest treball.

• "Per l´abril, poda la vinya el mesquí."
  (Perquè la poda s´ha de fer al febrer o al març).
  
  
  Diu la vinya:
  -Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res.
  
  
  
  
  Com la resta d´èssers vius de la Terra, la vinya es veu influïda per la climatologia. El raïm, el seu fruit rep aquesta influència de manera decisiva i ens en fan adonar diferents aspectes:
  -Pluja: la vinya és un cultiu de secà i necessita relativament poca aigua. Un any amb molta pluja produirà un fruit molt inflat i atractiu a la vista, però aigualit i amb poca proporció de sucres, aromes, color, etc. Un vi, en definitiva, menys concentrat. En algunes èpoques de l´any la pluja pot ser un problema afegit. 
  -Insolació: amb la llum solar la planta fa els seus processos metabòlics per fer créixer i madurar el fruït. Una planta que rep molta llum solar produirà un fruit més madur, amb més color, més sucres, més aromes.
  -Temperatura: és un element també molt important per a la correcta maduració del fruít.
  En anys freds, el fruit madura lentament, i això provoca acideses altes i menys quantitat de sucres per transformar en alcohol. En anys molt càlids, passa tot el contrari, una maduració molt ràpida no permet que maduri bé la pell i produeix alts nivells de sucre i acideses molt baixes.
  Tots aquests elements fan que cada any es produeixin raïms diferents en una mateixa zona... i en un mateix cep, i per tant un vi diferent. Aquí radica, en part, la màgia del vi.
  
  
  "El raïm, de l´abril en treu la flor, i del maig el color"
  
  
  "Maig ventós i juny calent fan bon vi i bon forment"
  
  
  
  
  
  
  Fonts:                                                                     Viquipèdia.
  Araelsnostresvins.cat.
                                                                                            Almanac el cordill

Magalleta

MAGALL m. i f.

1. m. Eina semblant a una aixada estreta, el ferro de la qual té per una banda tall horitzontal i per l’altra escarpell, i serveix per a trencar i remoure la terra aspra i arrancar-ne la brossa o el pedreny (oriental). Ningú es mor de fam si sap manejar un magall, un tallant o una picassa, Els herois, Prudenci Bertrana. Ab un magay de cavar, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Dos magalls, la un de tall, l’altro puntagut, doc. a. 1546 (Alós Inv. 49). Homs ab pales, exades e magalls vengueren tro a Rosselló, Boades Feyts 349. Magalls i cunys per fendre la roca de solei, Atlàntida vi.Sinònims: picot, aixadella, aixada estreta, fes. He volgut aclarir què és un escarpell:Part del ferro de l’aixada i d’altres eines que forma un petit tallant a l’altre costat de l’ull amb relació a la fulla o a la part principal. En temps dels ibers el magall ja formava part del conjunt d’eines agrícoles que s’usaven: …La diversificació de les eines agrícoles ens permet reconstruir les principals activitats del treball al camp. Magalls, destrals, aixols i podalls feien possible guanyar terreny al bosc, tallar arbres i arrels, netejar i condicionar el terreny…

restes de magall dels ibers

L’àmplia difusió de la siderúrgia des de la primera meitat del segle V a. de la n. e. havia fet possible aquesta profunda revolució tecnològica. Als Vilars el procés està il.lustrat pel magall (dolabre) aparegut en una casa d’època ibèrica antiga on funcionava un forn destinat a la forja…

A la següent pàgina de tecnologia hortícola tenen un catàleg ampli d’eines del camp que inclou els magalls: Eines de preparacio i manteniment del terreny. I el següent apunt és l’evidència que moltes eines tradicionals del camp van essent substituïdes progressivament per maquinària: Quina sort en tenim d’algunes màquines!…sinó encara estaríem picant amb el magall!

2. m. Eina de tall posat al cap d’un mànec llarg fins de catorze pams, que serveix per a llevar la brossa de les vores de barranc i de les ribes molt altes (Falset).

3. (figuradament) m. i f. Persona molt rústica o grossera; Magall, dona rústica, Lacavalleria Gazoph. Sinònims: grosser, rústic, groller, bast, tosc,…

Plantador

També li diem el punxó o l´estaca, serveix per fer un forat on posar la llavor aquesta, té com a funció assegurar que la formació de l'embrió arribi a terme en condicions molt favorables, ja que el seu desenvolupament té lloc estant unit a la planta mare, que li proporciona aliment i una bona protecció. Si els teixits nutricis són abundants i l'embrió entra en estat de vida latent (com és el cas més típic), la llavor, un cop despresa de la planta, pot resistir períodes desfavorables més o menys llargs, tot mantenint la capacitat d'entrar en activitat, i un cop germina, facilita el bon desenvolupament inicial de la plàntula naixent.