dimarts, 17 d’abril de 2012

L´art de regar....


Durant l´estiu les millors hores per a regar són les de la matinada, quan les plantes han rebut la frescor de la nit. També es pot regar cap al tard. ( Si ho fem al migdia, una part de l´aigua s´evapora i les gotes sobre les plantes fan l´efecte lupa i poden cremar-los els teixits). A l´hivern, convé regar al mig del dia, durant les hores més calentes.


Val més regades abundants i espaiades que no pas lleugeres i freqüents, ja que les arrels es desenvolupen així a més profunditat. Cal regar de la manera "més dolça" possible per tal d´acompactar al mínim el sòl.


Cal evitar de mullar les fulles de les plantes sensibles a les malalties criptogàmiques ( com són per exemple el tomàquet, el meló, el cogombre o la carbassa ) .


Per a planters i sembrats, les regades seran lleugeres i freqüents, per tal d´activar la germinació.

Font: Cordill. Fem un Hort.

dimecres, 4 d’abril de 2012

Mongetera





La mongeta o fesol (de nom científic Phaseolus vulgaris) és la llavor o tavella (també bajoca) de la mongetera (també bajoquera o fesolera), planta conreada de la família de les Fabaceae o lleguminoses.
És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènere "Phaseolus" com altres espècies conreades entre elles la Phaseolus lunatus anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrofó ingredient típic de les paelles valencianes. De l'espècie Phaseolus coccineus és el "Fesol Fava de Sóller" o mongeta vermella.
Les mongeteres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern.
Segons la FAO la superfície mundial de mongeteres és d'unes 27 milions d'hectàrees i és la principal font de proteïna d'alguns països d'Amèrica Central.
Les mongetes s'utilitzen sobretot per a l'alimentació. En els països desenvolupats disminueix molt el consum de les mongetes malgrat que són molt nutritives amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos.
Europa, la mongeta no va ser coneguda fins que Cristòfol Colom les va veure per primer cop a Nuevitas (Cuba), ja en el seu primer viatge a Amèrica en octubre de 1492.
 Després d'ell, altres exploradors les trobarien a diversos punts d'Amèrica del Nord i del Sud. 
De les mongeteres es pot menjar el gra sec (mongeta seca o fesol) o les tavelles (bajoques) verdes anomenades mongeta verda o mongeta tendra a Catalunyabajoques o bajoquetes al País Valencià.
 Fesols és el nom que reben a Menorca els pèsols.
La mongeta tendra o bajoca es menja als Països Catalans sobretot com a verdura, sent una de les més habituals. 
Sovint es preparen bullides o al vapor, s'amaneixen i es mengen calentes, com aprimer plat.
 Moltes vegades s'acompanyen de patata i potser que també d'altres verdures, com la ceba o la pastanaga
Una jardinera de verdures és una barreja d'aquestes verdures i alguna més, per exemple, pèsols.
 L'aigua on es bullen les mongetes es fa servir de vegades per a guisats, sopes o arrossos, en comptes d'aigua neta. 
També són molt habituals als arrossos i paelles. Les mongetes tendres poden formar part de plats una mica menys senzills, amb altres ingredients, com la truita paisana, l'ensalada russa, etc.
 En distingim dos tipus, la mongeta verda plana i la rodona.



Font: Viquipèdia