dilluns, 9 d’agost de 2010

Fragment de Josep Pla


En aquests capvespres de primavera una de les poques coses que em construeix —vull dir que em distreu— és la contemplació d'un hort, com els que hi ha pels voltants de la vila. Admirablement cultivats, són unes pures, exquisides delicadeses de feina. Sento el caminar compassat d'un vell animal fent rodar una sínia mal untada, que carrisqueja. És la pobra música d'una pobresa il·lusionada per les verdures tendres. Un home, manotejant amb la corda d'un pou, emplena un safareig. Un vailet, amb l'aixada a la mà, passa una rega. En aquests horts hi ha una frescor que ve de la terra. La verdor de les fulles, la tibantor de la saba, la flonjor dels teixits vegetals, semblen donar suavitat i repòs a l'enteniment. La força dels esplets combat l'agonia de la llum i del dia.


El Quadern Gris, de Josep Pla.