Magalleta

MAGALL m. i f.

1. m. Eina semblant a una aixada estreta, el ferro de la qual té per una banda tall horitzontal i per l’altra escarpell, i serveix per a trencar i remoure la terra aspra i arrancar-ne la brossa o el pedreny (oriental). Ningú es mor de fam si sap manejar un magall, un tallant o una picassa, Els herois, Prudenci Bertrana. Ab un magay de cavar, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Dos magalls, la un de tall, l’altro puntagut, doc. a. 1546 (Alós Inv. 49). Homs ab pales, exades e magalls vengueren tro a Rosselló, Boades Feyts 349. Magalls i cunys per fendre la roca de solei, Atlàntida vi.Sinònims: picot, aixadella, aixada estreta, fes. He volgut aclarir què és un escarpell:Part del ferro de l’aixada i d’altres eines que forma un petit tallant a l’altre costat de l’ull amb relació a la fulla o a la part principal. En temps dels ibers el magall ja formava part del conjunt d’eines agrícoles que s’usaven: …La diversificació de les eines agrícoles ens permet reconstruir les principals activitats del treball al camp. Magalls, destrals, aixols i podalls feien possible guanyar terreny al bosc, tallar arbres i arrels, netejar i condicionar el terreny…

restes de magall dels ibers

L’àmplia difusió de la siderúrgia des de la primera meitat del segle V a. de la n. e. havia fet possible aquesta profunda revolució tecnològica. Als Vilars el procés està il.lustrat pel magall (dolabre) aparegut en una casa d’època ibèrica antiga on funcionava un forn destinat a la forja…

A la següent pàgina de tecnologia hortícola tenen un catàleg ampli d’eines del camp que inclou els magalls: Eines de preparacio i manteniment del terreny. I el següent apunt és l’evidència que moltes eines tradicionals del camp van essent substituïdes progressivament per maquinària: Quina sort en tenim d’algunes màquines!…sinó encara estaríem picant amb el magall!

2. m. Eina de tall posat al cap d’un mànec llarg fins de catorze pams, que serveix per a llevar la brossa de les vores de barranc i de les ribes molt altes (Falset).

3. (figuradament) m. i f. Persona molt rústica o grossera; Magall, dona rústica, Lacavalleria Gazoph. Sinònims: grosser, rústic, groller, bast, tosc,…