dijous, 21 d’abril del 2011

GNOMONS I RELLOTGES DE SOL


El gnòmon era una columna o estaca clavada verticalment a terra i que va ser utilitzada per a determinar l'altura del sol durant el dia. Des de la sortida del sol, l'ombra del gnòmon anava escurçant la seva longitud, que arribava al seu mínim valor quan el sol arribava a la màxima alçada. Després l'ombra s'allargava fins a la posta del sol. Els astrònoms de l'antiguitat també sabien que el sol no passava cada dia a la mateixa alçada. Hi havia unes èpoques en què passava més alt sobre l'horitzó i altres en que passava més baix. Avui, al pas més elevat en diem solstici d'estiu i del pas més baix solstici d'hivern.

Aquestes posicions (solstici d'estiu i solstici d'hivern) i les posicions intermèdies (equinocci de primavera i equinocci de tardor) són el principi del que avui anomenem estacions, que constitueixen un cicle que actualment sabem que es repeteix sempre igual cada 365 dies i ¼, i que és el que anomenem any. A les posicions extremes del cicle anual es presenten unes característiques dominants. En el solstici d'estiu fa calor, els dies són llargs, augmenta l'activitat biològica, els camps són propicis a la conreu. En el solstici d'hivern fa fred, els dies són curts, l'activitat biològica disminueix i els camps no són propicis a la seva conreu. Tot això determinava els moments en que convenia iniciar els diferents treballs agrícoles.

D'altra banda, la comptabilització dels anys transcorreguts era una bona base per a la mesura de llargs períodes cronològics (regnats, gestes humanes, batalles, fenòmens geològics, etc.)

El primitiu gnòmon es va transformar en el rellotge de sol. Hi ha diferents tipus de rellotges de sol, però el que ha tingut més difusió és el que es construeix en un mur vertical orientat aproximadament al migdia, en el qual es fixa una barreta (estil) orientada de manera que quedi paral.lela a l'eix terrestre. En el mur es dibuixes les línies en les quals es projectarà l'ombra de l'estil que indica les successives hores. Els segles XVIII i XIX van ser els de l'apogeu dels rellotges de sol a Catalunya, on es van construir a les façanes de les cases com a elements decoratius i adornats amb sentències i poesies.


Text d´Estanislau Tomàs Morera, fragment de l´article EL TIEMPO Y SU MEDIDA, publicat.:El calendari del Pagès.